Smart cities: quan la intel·ligència impulsa el desenvolupament urbà

S’estima que l’any 2050 hi haurà dos mil milions més de persones habitant el nostre planeta. Les ciutats intel·ligents poden ser una solució per afrontar aquest repte demogràfic

En l’actualitat, parlar d’intel·ligència i tecnologia sol relacionar-se principalment amb l’ús de dades i computadores, no obstant, aquesta peculiar combinació d’un component intangible com la intel·ligència i un altre tangible com la tecnologia és aplicable també al desenvolupament urbà en les anomenades smart cities o ciutats intel·ligents.

Què és una ciutat intel·ligent o smart city?

Encara que sembli una novetat, el concepte d’una ciutat intel·ligent es remunta milers d’anys enrere, quan cultures com l’egípcia, a Àfrica, la romana a Europa, i l’asteca a Amèrica, van desenvolupar urbs autosostenibles, en harmonia amb el seu entorn natural i els ciutadans que les habitaven. Des de llavors, i fins als nostres dies, alguna cosa ha passat amb la modernitat i la revolució tecnològica i industrial que ens ha portat a disminuir aquella eficiència i sostenibilitat de les ciutats antigues; tanmateix, no tot està perdut.

D’acord amb l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics), l’any 2050 hi haurà dos mil milions més de persones habitant el nostre planeta. Això suposa un gran repte per a la societat i els governs, ja que de no prendre’s mesures dràstiques, el creixement econòmic i demogràfic tindrà un impacte mediambiental i social sense precedents. Tenint en compte que la majoria de la població es concentrarà a les grans ciutats, de quina manera podem afrontar els desafiaments que ens suposarà aquest creixement, assegurant l’harmonia amb el nostre entorn i la sostenibilitat? Tot apunta que adoptar un model de ciutat intel·ligent pot ser la resposta.

Per ciutat intel·ligent entenem un tipus de desenvolupament urbà, la pedra angular del qual és la sostenibilitat de manera holística, en la qual la vida diària i evolució és capaç de respondre harmoniosament a les necessitats dels seus habitants, tant en el pla personal com en els aspectes econòmics, operatius, socials i ambientals. Aquest tipus de ciutats, més enllà d’una idea utòpica, avui són una realitat a Nova York, Madrid, Nairobi o Hong Kong, on estan aprofitant els avenços tecnològics per millorar la qualitat dels seus ciutadans a través d’una oferta de serveis i un entorn més intel·ligents.

Com s’aconsegueix avui dia aquesta intel·ligència?

De la gran varietat de claus d’èxit per a la creació d’una ciutat intel·ligent, hi ha un punt en el qual tots els experts coincideixen: qualsevol ciutat, per considerar-se intel·ligent, ha de fer un ús òptim dels seus recursos. És precisament en aquesta cerca de la millor optimització, on aquest paradigma de desenvolupament urbà ha trobat un gran aliat en la intel·ligència artificial, que amb el suport dels avenços en computació de l’última dècada, ha aconseguit impulsar la presa de decisions basades en dades.

Gràcies a la intel·ligència artificial és possible ajudar a millorar i optimitzar el disseny d’aquest tipus de desenvolupament urbà, ja que permet respondre amb gran precisió a preguntes com: quina és la millor ruta per a una nova línia de transport públic?, on és més convenient construir un parc per a nens i un per a ancians?, quina és la forma òptima per a la distribució d’aigua potable entre els ciutadans?, quin impacte ambiental tindrà el creixement de la població en els pròxims 20 anys?, quines són les zones de creixement urbà més harmonioses amb l’entorn? La resposta a aquestes preguntes podria arribar a trigar mesos o fins i tot anys, si els càlculs necessaris es fessin manualment; no obstant això, gràcies a la intel·ligència artificial i el poder de la computació moderna, tant govern com empreses i la societat civil, compten amb eines que faciliten donar resposta a aquestes preguntes i prendre millors decisions en períodes més curts.

On resideix el major repte per a aquest tipus de desenvolupaments urbans?

Aquesta agilitat en la capacitat de resposta que avui ens ofereix la intel·ligència artificial té un requeriment inicial molt important, sense el qual, no servirà de res tenir els algoritmes més sofisticats i les computadores més potents. Ens referim a les dades històriques. Gràcies a l’anàlisi de la informació del passat, podrem predir millor el futur. És a dir, mitjançant l’aplicació de les matemàtiques, la probabilitat, l’estadística i la computació és possible avaluar en qüestió d’hores o dies una gran quantitat d’informació.

Això facilita la visualització dels diferents escenaris cap a on pot desenvolupar-se una ciutat des d’una perspectiva holística que faci possible un creixement harmoniós de les ciutats, tant per als seus ciutadans com per a l’entorn natural que els envolta. El respecte de l’entorn és, al cap i a la fi, el que converteix a una ciutat en veritablement intel·ligent, ja que hauria de ser capaç de proveir-se i satisfer les necessitats dels seus habitants utilitzant els recursos que l’envolten. És just en aquest punt on resideix el repte més gran per a aquest tipus de desenvolupaments urbans.

Sens dubte, encara queda molt a fer per convertir cada poble o ciutat en entorns totalment intel·ligents, però l’important és continuar avançant, i fer-ho de la manera més encertada gràcies a l’aliat que el nou paradigma urbà ha trobat en la intel·ligència artificial.

Si desitges saber més sobre com desenvolupar un projecte de ciutat intel·ligent, t’esperem a l’estand 24 del Smart City Expo Latam Congress 2018 els propers 11, 12 i 13 de setembre a Pobla, Mèxic. Si assisteixes al congrés, pots contactar amb nosaltres a través de contacto@naemexico.com per concertar una reunió i conèixer els nostres projectes i intercanviar reptes, idees i solucions per als territoris intel·ligents.