Cas pràctic: assegurant la qualitat en el desplegament de xarxes

Per tal d’assegurar la qualitat en la construcció i el desplegament dels diferents elements que conformen la xarxa de telecomunicacions, tant en equipament com instal·lacions d’entorn tècnic i obra civil, els operadors defineixen els seus propis processos de control per cobrir totes les fases del projecte: disseny, construcció, adequació d’infraestructures, instal·lació d’equips, integració i posada en servei.

L’objectiu final que es persegueix és millorar la qualitat de la construcció, reduir el nombre i durada de les incidències i minimitzar l’impacte sobre els clients.

El mètode en què es basa aquest control de la qualitat consisteix en la realització d’auditories tant d’equips com d’infraestructures, a nivell tècnic i documental, en les diferents fases que componen el procés de desplegament, per exemple disseny, construcció i integració. A cada fita —LPI (llest per a instal·lació), LPA (llest per a acceptació), LPS (llest per a servei)— es fan els controls i les auditories necessaris per assegurar la qualitat en finalitzar cada fase.

Alguns exemples de les auditories de projectes de construcció de xarxa en les diferents capes (accés fix/mòbil, Core CS/PS, Core IP, transport, etc.) per a cada fita serien:

• LPI:

  • LPI-disseny tècnic: adequació del disseny a les normatives tècniques definides.

  • LPI-inventariat: correcció de l’inventariat del disseny (documentació de tots els elements nous que estiguin dins de l’abast de cada projecte, tant elements físics —equips, targetes, antenes, etc.— com les connectivitats en els sistemes que a aquest efecte disposa l’operador).

• LPS:

  • LPS-implementació: correcció de l’inventariat de la implementació (posada en servei).

  • LPS-gestors: correcció de la implementació en els gestors (aplicacions per gestionar i operar cadascun dels diferents equipaments que s’instal·len).

Si durant el procés d’auditoria s’identifiquen errors o anomalies, s’obren les corresponents objeccions, que són inserides en una eina que gestiona el procés d’assegurament de la qualitat, amb l’objectiu que l’empresa que ha fet el projecte (vendor) les corregeixi. Una vegada que aquesta indica per mitjà de l’eina que ha solucionat l’objecció, l’auditor ha de revisar que efectivament ha estat així, i si es comprova el contrari es reitera de nou l’avís.

Dins de les objeccions es defineixen una sèrie de criticitats que s’assignen a cadascuna d’elles i en funció de les quals es defineixen uns SLA (service level agreements) de resolució d’objeccions que l’empresa responsable del treball ha de complir. Aquests acords de nivell de servei, definits per contracte, inclouen les corresponents penalitzacions en cas d’incompliment dels nivells definits.

D’altra banda, per a la mesura de la qualitat s’utilitzen diferents indicadors (KPI), en base a les auditories realitzades i als inconvenients identificats. En el servei es reporta mensualment a l’operador un informe en què es mostra una visió evolutiva de l’estat i el resultat de les auditories, amb una visió dels tres últims trimestres i els tres últims mesos que mostra quines objeccions es produeixen amb més freqüència i una anàlisi dels seus temps de resolució. Addicionalment, s’aporta una anàlisi de la situació actual i una proposta dels punts d’acció que identifiquem per millorar.

En definitiva, la implantació d’aquest model d’assegurament comporta una sèrie d’avantatges, entre les que destaquem les següents:

• Proporciona visibilitat de l’estat i la qualitat del procés constructiu per a cadascuna de les capes i empreses responsables del treball.

• Permet identificar deficiències i posar en marxa accions orientades a la millora de la qualitat.

• Optimitza costos i temps en permetre identificar i corregir els problemes abans de finalitzar el procés complet de construcció.

• Millora la qualitat de la informació en els sistemes d’inventari de xarxa, la qual cosa reverteix en una gestió més òptima des de les àrees d’operació i manteniment en cas de problemes o incidències.

• Possibilita el càlcul d’indicadors i mesures de qualitat de cara a la seva utilització en termes contractuals amb les empreses col·laboradores (per al càlcul de retencions o penalitzacions).