Elige los tags que mejor te definan:

Cap a un ministeri TIC

Per Ginés Alarcón — 10 de noviembre de 2014

És el moment d’unificar en un únic ministeri totes les competències, integrant estratègies, polítiques i plans d’actuació

En el marc del I Digital Customer Forum, celebrat a Bogotà (Colòmbia), he tingut l’oportunitat de reunir-me aquesta setmana amb el ministre de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de Colòmbia, Diego Molano. Compartir la seva visió sobre la importància d’internet per al progrés dels països ha estat inspirador.

Colòmbia ha trobat en les noves tecnologies l’aliat perfecte en la seva aposta per la reducció de la pobresa. Un dels focus d’aquesta aposta ha estat l’educació, i en particular s’ha buscat que els nens de les poblacions més desfavorides puguin tenir les mateixes possibilitats d’accés al coneixement que els afortunats ciutadans del sud de Bogotà.

La Unió Internacional de les Telecomunicacions i el Mobile World Congress, entre d’altres, ja han reconegut el lideratge regional i mundial de Colòmbia. S’haurien aconseguit resultats tan evidents sense un ministeri TIC?

A Espanya vam ser pioners a tenir un ministeri equivalent. L’any 2000, Aznar va crear el Ministeri de Ciència i Tecnologia, que incloïa les competències d’indústria. Van ocupar la cartera Anna Birulés, Josep Piqué i Joan Costa. Zapatero va restablir el Ministeri d’Indústria i en la seva segona legislatura va crear el Ministeri de Ciència i Innovació, dirigit per Cristina Garmendia, mentre que al Govern de Rajoy aquestes competències estan distribuïdes entre els ministeris d’Economia i d’Indústria.

L’estratègia Europa 2020 proposa un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, i un dels seus objectius és situar la inversió en R+D en el 3% del PIB. A Espanya aquest percentatge és de l’1,3%, set punts per sota del que hi havia abans de l’inici de la crisi.

Tot i que diversos indicadors mostren que la recuperació espanyola s’està convertint en una realitat, el nostre futur segueix estant en joc. Innovació, emprenedoria, reindustrialització, educació, formació professional i democratització del coneixement són termes recurrents tant en el discurs polític com en el social i empresarial. Al seu torn, són àmbits en què les TIC tenen un paper fonamental per aconseguir un desenvolupament sostenible a llarg termini.

És el moment d’unificar en un únic ministeri totes les competències, integrant estratègies, polítiques i plans d’actuació. La transformació social i econòmica motivada pels avenços tecnològics està canviant les nostres vides i crea reptes i oportunitats a nivell global que no hem de desaprofitar.

Expansión, 7 de novembre de 2014

Suscríbete a nuestra newsletter

Suscríbete a nuestra newsletter mensual