La salut a l’era digital

La digitalització en els sistemes de salut no suposa canvis evolutius, sinó transformadors

El Víctor Bautista és un dels molts ciutadans que pateix diabetis, una malaltia crònica que redueix la qualitat de vida de les persones afectades i al seu torn representa un cost elevadíssim per al sistema de salut. S’estima que al món hi ha uns 350 milions de persones amb diabetis.

Quan al Víctor li van diagnosticar la malaltia vivia a Londres i una part del temps la dedicava a estudiar programació de dispositius mòbils. En aquell moment no podia ni imaginar que aquest interès per la tecnologia mòbil passaria a ser un element central de la seva vida.

Després d’assumir la seva nova realitat com a diabètic va arribar a la conclusió que hi havia d’haver alguna manera de millorar la seva vida i gestionar la seva malaltia.

El Víctor es va proposar desenvolupar una aplicació mòbil que l’ajudés en el control de la diabetis i el 2012 va fundar la companyia SocialDiabetes. Uns mesos després l’app va guanyar el premi WSA-Mobile UNESCO de salut mòbil i actualment compta amb més de 50.000 descàrregues a tot el món.

Aquest cas és un bon exemple de com la digitalització dels sistemes de salut millora la qualitat de vida dels usuaris i redueix costos. Segons un estudi recent de PwC, els estalvis a nivell europeu podrien ser de 100.000 milions d’euros el 2017, amb una contribució addicional al PIB de 93.000 milions. Però no tot són bones notícies. En el mateix informe es destaca que el risc de quedar-se en un modest 10% d’aquests estalvis és molt alt a causa de les barreres regulatòries, polítiques, educatives i tecnològiques.

Un dels reptes més importants és que la introducció de la digitalització en els sistemes de salut no suposa canvis evolutius, sinó transformadors. I, en molts casos, la cadena de valor pot canviar significativament, així com els agents i les seves responsabilitats. Això provoca que les tensions entre els actors retardin l’adopció de noves solucions.

Si els usuaris acudeixen a internet per informar-se sobre les seves malalties, si interactuen entre ells, per què no fer-ho en un espai que estigui moderat per professionals sanitaris?

Davant de l’augment de les aplicacions de salut per al mòbil, es planteja el dubte de com certificar la qualitat dels usos clínics. Receptaran els metges aplicacions com fan amb els medicaments? Es reduiran els costos d’ingressos i visites als centres de salut utilitzant més dispositius de seguiment i monitorització remota?

Mentre es responen aquestes preguntes i es prenen les decisions necessàries, iniciatives ciutadanes com la del Víctor ja estan contribuint a millorar la nostra societat. Aprofitem aquest impuls.

Expansión, 7 de maig de 2014

Ginés Alarcón, president de Nae