Elige los tags que mejor te definan:

L’adaptació cultural com a factor clau en projectes internacionals

Per Víctor Arias — 9 de marzo de 2016

 

La rapidesa en integrar-se en entorns diferents al nostre és fonamental per a l’èxit del projecte

A la realització de projectes internacionals, una de les regles d’or que cal aplicar és el respecte a les diverses cultures i costums amb què es va a interactuar, i la seva integració en el projecte com un element més del mateix.

He tingut l’oportunitat de treballar en diversos projectes d’organització empresarial en l’àmbit de les telecomunicacions, i la meva experiència actual a Nigèria ha suposat un aprenentatge particularment intens, tant a escala professional com personal.

Lagos és la ciutat més gran de Nigèria, situada a la vora de l’Oceà Atlàntic, al golf de Guinea. Comerciants portuguesos van anomenar així l’assentament on van establir el seu port marítim, però en yoruba, la llengua nativa, el seu nom és Eko.

Els seus prop de 21 milions d’habitants la converteixen en la ciutat més poblada d’Àfrica, per davant del Caire. I donada la disposició pràcticament horitzontal dels seus habitants (a excepció d’unes poques àrees modernitzades), així com les deficients infraestructures civils, la vida es converteix fàcilment en una successió caòtica d’esdeveniments que no deixen indiferent al viatger occidental, sent especialment significativa la primera presa de contacte amb la ciutat.

En arribar, de matinada, i durant el trajecte cap a l’hotel, de gairebé dues hores de durada, observem amb sorpresa com la metròpolis africana no dorm mai. Ja als suburbis al voltant de l’aeroport la gent s’amuntega entorn dels minibusos (aparcats a les inexistents voreres) per traslladar-se als llocs de treball, envaint i creuant la calçada amb descuit i provocant l’ús continu del clàxon.

A més, els venedors ambulants es mouen entre les fileres de vehicles, arbitràriament disposats en tants carrils com sigui possible organitzar, donada l’altíssima densitat de trànsit. El gairebé inexistent enllumenat públic ajudava a mantenir-nos paralitzats en un estat d’observació, atònits i sense paraules per pronunciar.

Davant el panorama que es dibuixa davant dels propis ulls, un no pot deixar de preguntar-se com fa la gent local per sobreviure en semblant medi. Els nostres companys de projecte nigerians ens van mostrar poc després la realitat de l’assumpte: els lagosencs estan acostumats a aquest ritme de vida des de sempre, i ho veuen com una cosa habitual i consubstancial a la seva rutina diària. Per a ells, suportar desplaçaments de fins a tres hores al dia per anar a la feina (més unes altres tres hores de tornada a casa) és una cosa que s’accepta amb animada resignació. És més, per evitar les hores punta acostumen a romandre a l’oficina com a mínim un parell d’hores més del que requereix i converteixen l’espai de treball en el principal punt de convivència personal, participant en activitats extralaborals que els alleugen de la distància de la llar.

Cal integrar-se al grup tan aviat com es pugui i esdevenir un membre més del clan durant la durada del projecte.

Aquestes circumstàncies tenen conseqüència directa en la cultura empresarial i en la dinàmica de grup. Gràcies a l’extensa jornada laboral, els companys de treball es converteixen en una segona família a la que donen suport gairebé tant com a la seva pròpia, intensificant les relacions i enfortint els llaços. El contacte físic en forma d’encaixades de mà i abraçades és habitual en cada trobada ocasional que es mantingui, tant a l’inici com al final. Així mateix, diversos aparells de televisió distribuïts convenientment funcionen durant tot el dia, la qual cosa afavoreix la formació improvisada de debats acalorats i sorollosos sobre tot tipus de temes: successos del dia, política local, resultats de futbol, etc.

En aquest tipus d’ambient, cal integrar-se al grup com més aviat millor, participant d’algunes de les activitats que es desenvolupen i convertint-se en un membre més del clan durant la durada del projecte.

Cal entendre que el ritme de treball és més pausat i que pressionar per accelerar el pas no fa més que entorpir la relació. L’ús de tècniques assertives és clau per a conduir les situacions a bon terme. La rapidesa amb la qual es pugui establir aquesta connexió amb el grup influirà en l’avanç del projecte i afavorirà la col·laboració de les diferents parts interessades, tot i perseguint la seva realització. I en acabar el projecte i tornar a casa sempre quedarà la sensació d’haver deixat una segona família enrere.

Suscríbete a nuestra newsletter

Suscríbete a nuestra newsletter mensual