Com s’organitza un desplegament de fibra

Des de la planificació fins a la provisió, analitzem les diferents fases per les que passen els desplegaments FTTH

Espanya és un dels països amb una major penetració de fibra del món, concretament amb un 89% d’unitats immobiliàries amb servei de fibra òptica d’alta velocitat disponible.

Des de Nae hem tingut l’oportunitat de participar en els desplegaments alternatius de banda ampla fixa en Espanya, liderant projectes amb un impacte superior a 30 milions de llars i assessorant importants fons i capital privat en les seves operacions d’inversió de fibra.

La nostra experiència en aquest camp ens permet afirmar que l'èxit d'un desplegament FTTH (Fiber to the Home) depèn, en gran manera, del model organitzatiu baix el que es gestiona. A continuació, repassem les diferents fases per les quals hauria de passar un desplegament de fibra.

1. Planificació i petició de permisos

És la fase inicial del desplegament i sobre la que es basarà qualsevol treball posterior. Per aquest motiu, resulta crucial fer un treball minuciós en la definició de les àries a construir, la petició de permisos i el replantejament sobre el terreny. En el procés de definició s’apliquen criteris de mercat objectius, analitzant la presència de competidors i els costos de desplegament (urbà versus rural) per a seleccionar les zones objectiu a desplegar.

Un aspecte imprescindible per a reduir costos i terminis de desplegament és la firma de contractes marco amb els diferents propietaris i operadors d’infraestructures als quals es pugui recórrer per a tendir el cablejat i instal·lar equipament.

La petició de permisos i el replantejament sobre el terreny de les zones seleccionades permeten descartar edificis no viables o amb sobrecostos, així com confirmar la xifra real d'unitats immobiliàries. Donades les diferències existents entre les diferents bases cartogràfiques i la realitat, aquest últim aspecte pot posar en risc la rendibilitat del desplegament.

En últim lloc, s’ha de definir un llindar de permisos per zona per a iniciar el desplegament, garantint així la validesa del traçat a proposar i la futura execució de treballs en camp. El lliurable d’aquesta fase és un inventari exhaustiu de la petjada de xarxa d’accés a desplegar, que permetrà la planificació i l’ajust de costos de desplegament.

2. Disseny d’una xarxa FTTH

Una vegada assolit el llindar de permisos definit, comença el treball de disseny.

Existeixen solucions molt dispars a l’hora d’implementar el procés de disseny d’una xarxa FTTH. No obstant això, des de la nostra experiència, recomanem l’adopció d’un model productiu basat en la creació d’una central d'enginyeria. Funcionant baix el principi “qualitat sobre velocitat”, i recolzat en un gestor documental únic i una base de dades de disseny GIS (sistema d’informació geogràfica) centralitzada, aconsegueix assegurar la disponibilitat i consistència de la informació i afavoreix el pas ràpid a producció.

Aquest model assegura el compliment de criteris de disseny homogenis en tota la xarxa: nivell de divisió, índex de penetració, etc., afavorint al mateix temps una alta especialització tècnica de totes les parts involucrades en el procés.

Afegint una revisió de costos i qualitat mitjançant una BQA (build quality assurance) independent, s’obté una factoria de dissenys amb la que es millora l’eficiència del procés (unitats immobiliàries dissenyades enfront d’acceptades) en més d’un 7% i optimitzant la despesa en capital per llar.

3. Construcció i desplegament

El model constructiu predominant basa el seu múscul en un ecosistema d’empreses contractistes especialitzades en obra civil i instal·lacions de telecomunicacions, que no treballen en exclusivitat per un operador.

Per aquest motiu, donada la dependència que existeix, és fonamental traçar plans a llarg termini que asseguren un flux d’activitat continua per aquestes empreses amb la finalitat que puguin mantenir les seves plantilles en actiu i s’eviten colls d’ampolla per la falta de recursos.

Per a aconseguir-ho, es realitza una assignació equilibrada d’unitats immobiliàries en funció de les capacitats de cada empresa contractista, fent agrupacions de poblacions de diferents mesures i en diferents regions per a compensar esforços, de manera que es maximitzi la productivitat encara que es trobin bloquejos temporals en determinades zones.

Un seguiment detallat de l'evolució mitjançant fites intermèdies per a identificar desviacions primerenques, unit a un model d’incentius per qualitat i productivitat, completen l’estratègia a seguir per a maximitzar la comercialització de llars, podent superar les 600.000 unitats immobiliàries a l’any.

4. Prova i entrega del projecte

Una bona qualitat de construcció i documentació redueix les incidències de provisió un 75%. Per tant, una xarxa no pot posar-se en servei sense comprovar que està correctament executada i documentada en sistemes.

La funcionalitat de la infraestructura física es verifica mitjançant la realització de mesures de reflectometria i proves de sincronisme, garantint d’aquesta forma la comunicació d’extrem a extrem. Per a agilitzar les proves i assegurar el resultat d’aquestes, es fan servir eines que permeten automatitzar el procés de prova i documentació de resultats.

Per altra banda, la correcta execució en camp i documentació i inventariat, tant lògic (llars o caixes de terminació òptica) com físic (GIS) de la xarxa, en sistemes, es revisa mitjançant un model de control de qualitat de la construcció (BQA) àgil, basat en fites, que revisa el 100% de la xarxa en gabinet i realitza un mostreig en camp d’un percentatge variable dels treballs.

5. Provisió

Una vegada la xarxa està operativa, arriba el moment de la seva comercialització.

La part més visible d’aquesta fase és l’assignació de circuits físics i lògics per a donar d’alta un servei o fer canvis sobre ell, però també es gestiona qualsevol incidència durant el procés i en un termini posterior.

Sobre aquestes cinc fases, s’efectua una gestió transversal d’extrem a extrem de totes les activitats del desplegament, incloent-hi la gestió econòmica i de materials. Aquesta gestió inclou el monitoratge de KPI, assegurar el compliment de l’acord de nivell de serveis i la consecució dels objectius del projecte, tant en l'àmbit global com per territoris, així com la formulació de propostes de millora continua.

Tot aquest procés ha de comptar amb eines específiques de suport, que cobriran les diferents fases del desplegament i comptaran amb una interfície amb els sistemes de l’operador i de tercers agents implicats.

En definitiva, perquè el nostre desplegament de fibra compleixi amb els resultats esperats, és imprescindible seguir un model organitzatiu en cadascuna de les fases que el componen, de tal manera que assegurem un òptim ús dels recursos invertits.