La carrera tecnològica mundial cap al 5G

Operadors de tot el món es preparen per al 5G a través de proves, subhastes i acords.

La competència mundial per la gestió, distribució i comercialització del 5G està sent particularment intensa, tenint en compte que la tecnologia encara no està estandarditzada i que es troba encara en una fase primerenca de desenvolupament.

En aquest article, que forma part d’una sèrie d’anàlisis on expliquem amb detall la quinta generació de telecomunicacions mòbils, exposarem què estan gent els principals players del mercat, tant a escala nacional com internacional, i quines previsions d’avançament contemplen els actors més importants d’aquest escenari.

5G a Europa: un manifest 

Els principals operadors de telecomunicacions i fabricants de dispositius i infraestructures van presentar, en juny de 2016, un manifest per al 5G  a la Comissió Europea. Es tractava d’una resposta a la petició realitzada pel comissari europeu d’Economia i Societat Digital, Günter H. Oettinger, al MWC d’aquell mateix any perquè el sector contribuís al desenvolupament i a l’impuls del Pla d’Acció 5G.

En aquell text es compartia una sèrie de recomanacions clau per aconseguir posicionar Europa al capdavant del 5G a escala mundial i per fer efectiu el desenvolupament de les xarxes a partir de 2020. Els autors van presentar tots els beneficis possibles del 5G per la societat de la informació i com seria de positiu des del punt de vista de l’usuari. Van explicitar les principals implicacions del 5G, especialment pel que fa a inversions en infraestructura: recordem que els operadors venien de desplegar unes fortes inversions en xarxa de fix, fibra, xarxa mòbil i 4G.

Els signants van demanar a la Comissió que aquesta actualitzés, harmonitzés i simplifiqués la burocràcia i les normes que regeixen el sector, a més de facilitar ajudes econòmiques per als diferents desplegaments. Es va recordar que segueixen sent els operadors els que constantment estan invertint en infraestructura, però que, a causa de la neutralitat de la xarxa (els operadors no poden discriminar els continguts que viatgen per la seva xarxa i les velocitats que assignen a cada un d’aquests), són altres els que acaben beneficiant-se dels seus desplegaments, i això genera incertesa sobre el retorn de la inversió del 5G. 

Un altre punt important del manifest va ser el tema de l’espectre: els autors van coincidir en el fet que no hi ha suficient espectre per a tots i que es necessita a escala europea una garantia de disponibilitat. Les bandes necessàries per al 5G comprenen des dels 700Mhz (banda baixa) fins als 3,2-3,8GHz (banda alta). El text també demandava l’eliminació de les restriccions que limiten l’ús de les llicències actuals, amb la finalitat de poder fer proves pilot.

Els operadors i les indústries verticals es van comprometre, per la seva banda, a dissenyar un full de ruta que contempla la realització d’assajos i pilots en matèria de 5G, assolir la interoperabilitat de les xarxes, desenvolupar casos d’ús durant el període 2018-2020 i difondre els resultats.

Els plans dels principals operadors a Espanya

El Pla Nacional 5G d’Espanya, presentat en desembre de 2017 i per al que es va consultar diferents players, operadors i vendors, preveu les següents mesures centrades en el desenvolupament d’experiències pilot:

• Facilitar autoritzacions provisionals de rangs de freqüències a les diferents bandes de 5G, en particular a les bandes de 3,4-3,8 GHz i de 26 GHz, per al seu ús a les proves pilot.

• Realització d’una o més convocatòries de projectes pilot per al desplegament experimental de xarxes 5G, que permeten la validació de les noves capacitats de xarxa i el desenvolupament d’aplicacions i casos d’ús reals de caràcter sectorial.

• Utilitzar aquestes infraestructures per experimentar altres aplicacions innovadores de tercers en l’àmbit dels territoris intel·ligents, agricultura, turisme, cotxe connectat, etc.

• Adoptar mesures de suport a la R+D+i dins de l’àmbit de les tecnologies 5G en el marc de l’Acció Estratègica Economia i Societat Digital.

Els operadors ja s’han pronunciat a Espanya al respecte:

• Telefónica, a través del seu projecte “Ciudades Tecnológicas 5G”, està utilitzant diferents ciutats d’Espanya, en particular Segovia i Talavera de la Reina, per realitzar tot tipus de proves de 5G, juntament amb Nokia i Ericsson.

• Vodafone va anunciar en desembre de 2017 que utilitzaria Sevilla i Màlaga com a ciutats per les seves proves pilot de 5G en el segon semestre de 2018. En febrer d’aquest any, Vodafone i Huawei van completar la primera videotrucada del món amb l’estàndard 5G non-standalone, aprovat dos mesos abans de la trucada.

• Orange, juntament amb Ericsson, va assolir a Madrid velocitats de connexió mitjana de 15 Gbps amb 5G, amb rangs màxims de 17 Gbps a través de la banda de 28 Ghz, concedida excepcionalment pel govern a Ericsson per aquests tipus de proves, amb un terminal de 300 kg.

• MásMóvil ha anunciat a finals de febrer de 2018 que està ultimant la compra de freqüències de 3,5 Ghz per preparar-se per al 5G.

Què fa la resta del món? 

Durant el 2017 s’han dut a terme 10 tests clau en tot el món i la previsió per als pròxims anys és la següent:

• Europa: llançament precomercial de Everything Everywhere (EE) el 2019 amb previsió de llençar el servei comercial el 2020.

• EUA: Ericsson i Verizon han dut a terme proves pilot amb clients fixos sense fil, amb l’objectiu de llençar les xarxes de nova generació (NGN) a finals de 2019.

• Japó: El país nipó té un pla per proporcionar cobertura 5G a Tokio per les Olimpíades de 2020.

• Xina: S’han planificat proves de camp a 6 ciutats xineses el 2019 per part de China Telecom.

• Cora del Sud: Intel i KT han mostrat una preview del 5G durant les Olimpíades d’Hivern de 2018, amb l’objectiu de realitzar un llançament comercial entre 2019-2020.

Les inversions inicials per al 5G 

Tot i que les proves comercials estan planificades per als pròxims anys, el fet que la tecnologia no estigui encara completament estandarditzada ha comportat que els operadors encara no hagin finalitzat plans de desplegament comercial concrets.

El 5G s’enfronta, com ja ho va fer en el seu moment la generació anterior, al debat sobre d’on han de sorgir les inversions inicials, si dels operadors o dels usuaris i consumidors potencials de la tecnologia: un operador només invertirà en la xarxa si té la seguretat que tindrà un retorn, si hi haurà una demanda.

Els desenvolupadors d’aplicacions, per la seva banda, no es decideixen a generar productes que requereixin una xarxa que encara no existeix. Amb el 4G va ocórrer una cosa similar amb la inversió a Europa, però amb l’aparició de terminals com l’iPhone, els operadors als EUA van ser testimonis d’un augment de consum de dades per part de l’usuari. Aquest canvi obria altres oportunitats comercials, que també van veure els operadors europeus de cara a apostar per aquesta tecnologia.

Roadmap

L’associació de telecomunicacions 3GPP (3rd Generation Partnership Project) va dividir la versió (release) 15 de l’estàndard en dues parts: la primera, per desembre de 2017, quan es va aprovar 5G New Radio (NR) per al non-standalone; la segona està prevista el juny de 2018. S’espera que els acords sobre els diferents espectres i el terme dels pilots ja existents arribin el 2019, el que permetria que el desplegament de la xarxa comenci a Europa a partir del 2020, amb l’impacte real de 5G visible després de 2025.

La GSMA pronostica que les xarxes comercials 5G començaran a desplegar-se àmpliament a començaments de la pròxima dècada i, per 2025, proporcionaran cobertura a un terç de la població mundial.

Queden uns anys intensos de proves, subhastes per espectres, acords i estandarditzacions al voltant del món. La pregunta és qui es posicionarà al capdavant del 5G: Europa, Àsia o els EUA, ja que s’està avançant quasi al mateix ritme en tot el globus. Arribi qui arribi primer i si les previsions són correctes. El 2025 ja podrem gaudir de manera generalitzada de la tecnologia que ens obrirà les portes a la internet de les coses.