4G, LTE-A i l’alliberament del dividend digital

Els operadors han d’interpretar amb claredat la nova situació per aprofitar totes les oportunitats que se’ls obren

La taula superior resumeix, de manera potser excessivament simplificada, les diferents generacions de la telefonia mòbil. Entre generació i generació hi ha salts qualitatius nets, però, com es pot observar, dins de cadascuna la contínua irrupció de noves tecnologies va permetent una progressiva implantació de millores.

Actualment a Espanya la majoria d’usuaris es comuniquen mitjançant xarxes 3G. Aquestes arriben al 90% de la població. No obstant això, alguns usuaris segueixen utilitzant les xarxes 2G (en els països en vies de desenvolupament són encara les més usades) i altres es connecten ja a la xarxa 4G.

Encara que aquí hem de fer un aclariment important. La Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), que és l’organisme competent en aquest àmbit, va establir les especificacions de connectivitat que el 4G havia de complir. La principal era que, en condicions ideals, havia de poder assolir una velocitat de descàrrega d’1 Gbps. Però, ateses les dificultats tècniques per aconseguir aquests resultats, l’organisme estandarditzador va acceptar de reservar la denominació Long Term Evolution (LTE) per a un objectiu menys ambiciós i més assumible en el curt termini i va anomenar Long Term Evolution – Advance (LTE-A) a l’estàndard inicialment especificat. Per tant, l’LTE seria una millora respecte al 3G (anomenada per aquest motiu per alguns 3.9G), mentre que l’LTE-A seria la veritable entrada a la generació 4G. Per desgràcia, la indústria va pressionar per poder comercialitzar l’LTE com a 4G i la UIT va acceptar, fet que ha provocat una notabilíssima confusió. Serveixi almenys la taula per aclarir aquests conceptes.

De tota manera, les velocitats de connexió no depenen únicament de la tecnologia de transmissió. Entre altres factors, depenen en alt grau de l’ample de banda disponible. L’anomenat dividend digital, que havia d’entrar en vigor l’1 de gener d’aquest any i que va ser prorrogat fins a l’1 d’abril a sol·licitud de les empreses televisives, té precisament com a objectiu alliberar espectre radioelèctric perquè els operadors de telefonia mòbil disposin de l’ample de banda necessari perquè les millores promeses pel 4G siguin realment efectives. D’aquesta manera es va obligar a les plataformes de TDT a abandonar la banda dels 800 MHz, que és la que permet una millor cobertura en interiors i la que aconsegueix un abast més ample. A més, hi ha altres recursos per augmentar la velocitat, com l’opció de transmetre i rebre per diverses antenes alhora o com la carrier aggregation, que permet utilitzar en una mateixa comunicació ones portadores de diferents bandes.

Aquests condicionants i d’altres en què no podem aprofundir en aquest article són els que fan que, per exemple, Movistar (de moment a Madrid i Barcelona) i Vodafone (fins ara a Madrid, Barcelona i València) disposin de xarxes LTE-A (recordem, amb velocitats teòriques d’1 Gbps) amb capacitats de descàrrega de tan sols 300 Mbps.

Els operadors treballen a tota marxa per implementar xarxes 4G (ja siguin LTE o LTE-A) i assolir velocitats més properes a les teòricament possibles, alhora que els fabricants de terminals llancen models adaptats a aquesta tecnologia, sense els quals les xarxes servirien de ben poc. El retard en l’alliberament del dividend digital, juntament amb altres qüestions, ha fet que Espanya, pionera en la implantació del 3G, porti cert endarreriment en la del 4G en comparació amb Amèrica del Nord, la resta d’Europa i el Sud-est Asiàtic. No obstant això, s’espera que per al 2016 els principals operadors del nostre país hauran portat l’LTE-A a totes les ciutats de més de 1.000 habitants.

En aquest camp, com en tots, la demanda de nous serveis i prestacions és el principal motor de progrés. La gran profusió d’smartphones i l’èxit de les xarxes socials van impulsar l’ús del 3G. Des de llavors ha augmentat de manera incessant el nombre de dispositius connectats i es busca intercanviar cada vegada més contingut multimèdia, i de més qualitat, la qual cosa repercuteix en un creixement exponencial del tràfic de dades. El desplegament del 4G permetrà donar als clients uns serveis d’alta qualitat amb elevades velocitats de transmissió i permetrà, a més, descongestionar els nodes 3G en zones d’alt trànsit.

Els operadors, així com els fabricants de dispositius i les empreses de serveis, han d’interpretar amb claredat la nova situació per dissenyar i gestionar el desplegament de xarxes, optimitzar els equips i la xarxa de ràdio i transmissió, analitzar l’acompliment de terminals i desenvolupar l’oferta comercial i de serveis. A més, han de tenir visió a curt (actualització i ampliació d’equips), mitjà (desplegament de noves ubicacions) i llarg termini (futures tecnologies) per aprofitar totes les oportunitats que se’ls obren.