L’evolució dels Operadors Mòbils Virtuals: tendències i estat actual

Una mostra del gran èxit dels OMV és que els tres operadors dominants han llançat submarques alternatives a la seva marca principal, enfocats al mercat low cost i juvenil

A Espanya, segons les últimes dades publicades per la CNMC (Comissió Nacional del Mercat de la Competència), hi ha 50,8 milions de línies de telefonia mòbil, i el 16% de la quota de mercat (8,1 milions) estan englobats a la categoria d’Operadors Mòbils Virtuals:

Un OMV és un operador que no disposa d’autorització per a instal·lar antenes. Però que no es puguin instal·lar antenes no vol dir que no puguin llogar el tràfic de trucades i dades que passa per elles i revendre serveis de telefonia a ciutadans i empreses.

Així, des de fa ja gairebé 15 anys, la CNMC (CMT aleshores) va obrir la regulació que va permetre que apareguessin múltiples agents al mercat. Des d’aleshores han aparegut i desaparegut al país desenes d’operadors, alguns amb un relatiu gran èxit, i molts altres que mai no van arribar a triomfar, alguns malgrat tenir darrere importants promotors.

La Wikipedia llista actualment 24 operadors virtuals, si bé altres webs especialitzades s’enumeren fins a 80 (incloent molts ja extints). Aquí intentarem desengranar l’estat actual i les principals tendències:

Marques blanques dels operadors amb xarxa

Una mostra del gran èxit dels OMV és que els tres operadors dominants han llançat submarques alternatives a la seva marca principal, enfocats al mercat low cost i juvenil. D’aquesta manera Movistar disposa de Tuenti (que s’està reconvertint de xarxa social a operador), Orange, d’Amena, i Vodafone ha llançat recentment Lowi. Tenen l’avantatge de formar part d’un gran grup, pel que poden aprofitar economies d’escala i el know how d’anys d’experiència

Marques d’operadors

Els operadors amb xarxa faciliten en major o menor mesura empreses que volen llançar el seu operador. Però un cas especial, en el qual Nae va tenir especial presència, tant en la seva concepció com a desenvolupament, va ser el de KPN. L’operador incumbent holandès disposava de diverses marques de telefonia en altres països europeus, i fa 8 anys va iniciar la seva activitat a Espanya. A més d’oferir la seva principal marca Simyo, també permetia crear altres marques de tercers. Així van néixer els operadors de Bankinter o Jazztel (ara independent), o altres marques ja extintes com Ortel mobile, Blau, 40 Mòbil, Hong Da o Vueling Mòbil entre d’altres. Actualment Simyo forma part d’Orange, encara que les sevess submarques segueixen podent-se considerar com a virtuals.

OMVs consolidats

Jazztel i Ono tenen milions d’usuaris d’internet i telefonia fixa, i en el mercat que tendeix a oferir el màxim de serveis als seus clients, no podia obviar la telefonia mòbil (creant serveis Triple Play, o 3P), així com televisió digital (Quàdruple Play, o 4P). Actualment, i malgrat que ambdues marques estan en procés d’integració (a Orange i Vodafone respectivament), segueixen molt ben considerades pel mercat, amb un milió de noves altes, només en aquest passat 2014.

Pepephone va iniciar el seu camí com OMV el 2007 sota la xarxa de Vodafone, i actualment es troba migrant els seus serveis cap a les infraestructures de Movistar per oferir també cobertura 4G. El 2014 van aconseguir 14.550 altes i han basat la seva estratègia en el boca orella, simplicitat, costos molt baixos i transparència. Un altre OMV a destacar és MásMóvil, amb 9.400 usuaris nous en l’últim any, i coneguda per campanyes de publicitat més arriscades.

Regionals

En diverses zones d’Espanya han sorgit operadors de telecomunicacions que pretenen donar servei només a la seva regió. Els dos casos d’èxit més destacats són Euskaltel al País Basc i R a Galícia, totes dues amb més de 200.000 subscriptors i elevades quotes de satisfacció del client. També Telecable a Astúries disposa del seu operador mòbil, i recentment a Catalunya s’ha llançat Parlem, que suposa el desè intent de crear un operador mòbil català.

Alguns d’aquests operadors, però, suposen una categoria mixta entre operador de xarxa i virtual (com Yoigo) doncs en l’última subhasta de freqüències radioelèctriques vàren aconseguir paquets per usar les seves pròpies antenes, mentre mantenen acords amb els operadors amb xarxa.

Geogràfics

Un altre enfocament pel qual han apostat alguns operadors és el d’orientar els seus serveis a grups amb interessos determinats, com la població immigrant. Sovint les grans marques no poden oferir ofertes específiques, i així alguns operadors s’han especialitzat en regions, països i continents. Lebara, per exemple, al sud-est asiàtic, Hong Da al mercat xinès, i altres més generals per a Europa, Àfrica i Sud-amèrica, com Lycamobile, LlamaYa, Ortel, etc.

Hi ha una gran competència entre ells, sobretot a partir de la proliferació de smartphones (a causa de la gratuïtat de trucades per internet), però encara segueixen mantenint unes discretes quotes de mercat.

Grans marques d’altres sectors

Una tendència que apuntàvem com una de les principals però no va acabar de quallar va ser que grans empreses no tecnològiques oferissin serveis de telefonia entre els seus usuaris. Així van sorgir operadors mòbils en bancs o supermercats, com Bankinter, Carrefour, Dia, Eroski o fins i tot clubs automobilístics com el RACC. D’altra banda, Cadena 40 o Vueling mai no van acabar de cristal·litzar, i fins i tot hi va haver projectes que no es van arribar a llançar, com els possibles operadors del FC Barcelona o del Reial Madrid, i moltes altres marques que van poder arribar a considerar l’opció de tenir el seu propi operador.