Beneficis i factors d’èxit d’un pla estratègic per smart cities

Les ciutats han passat de tenir un paper fonamental en el desenvolupament socioeconòmic a causa de la concentració de població que representen

El protagonisme que les ciutats han tingut durant els últims temps les trasllada als grans reptes de sostenibilitat de la societat. Tal com indiquem en un article sobre entorns smart, la intel·ligència i la tecnologia impulsen el desenvolupament urbà, per la qual cosa les ciutats intel·ligents apunten a ser la solució a l’irrefrenable creixement demogràfic que estan experimentant les urbs.

Les ciutats intel·ligents han de dirigir-se cap a un model horitzontal que unifiqui infraestructures i reaprofiti capacitats. Un model eficaç, eficient i econòmic, escalable i que, alhora, faciliti el creixement i la propagació dels serveis innovadors.

En plantejar un projecte d’smart city és fonamental adequar-ho a la realitat específica de cada ciutat, entenent aquells aspectes que la poden fer diferencial i així potenciar-los. Les iniciatives s’han d’adaptar a la seva grandària, les seves possibilitats i els seus principals interessos.

En l’àmbit de sostenibilitat econòmica, es requereix innovar en el model de governança i de gestió de serveis públics per aconseguir reduir el cost a través d’un model més eficient, i molt lligat a adoptar una cultura responsable amb els recursos naturals i el medi ambient.

Cal destacar que, a causa de la situació actual, l’avanç tecnològic, la innovació i la connectivitat es presenten com a solucions que faciliten el desenvolupament de ciutats amb major qualitat de vida. Oferir una ciutat com una plataforma permet que tercers, siguin empreses o els mateixos ciutadans, puguin ajudar a resoldre els principals problemes de l’entorn urbà i crear ocupació.

Marc de referència per a la transformació a smart city

A Nae prenem com a base el model de l’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (ONTSI), que consta dels següents sis àmbits:

Les claus d’un pla estratègic

La tecnologia habilita el desenvolupament de múltiples iniciatives, però és el pla estratègic l’element que permet a l’Administració definir els seus objectius a curt, mitjà i llarg termini, i impulsar i cohesionar les iniciatives que d’ell es derivin.

El desenvolupament del pla estratègic d’una smart city s’articula en tres fases:

Anàlisi

Interna: comprensió del model actual i de les iniciatives en curs, inclosa l’elaboració d’enquestes de diagnòstic.

Extern: tendències i casos d’èxit en el desenvolupament d’smart cities.

Estratègia

Integració de l’estratègia local amb l’estatal.

Identificació d’iniciatives individuals a desenvolupar.

Revisió d’aspectes legals, maneres de prestació de serveis i models tecnològics.

Planificació

Anàlisi de l’impacte de les iniciatives, objectius i cost estimat.

Priorització d’accions i full de ruta.

Partint del resultat del diagnòstic, s’establirà una visió estratègica, els àmbits d’enfocament de la mateixa i els objectius estratègics concrets, així com els models de gestió i evolució associats, i els indicadors estratègics impactats.

Una vegada compartida i acceptada aquesta situació, s’elabora de manera conjunta amb l’Administració el seu mapa d’objectius estratègics a complir com smart city. Amb els objectius estratègics acordats, l’Administració pot afrontar amb garanties l’elaboració del seu full de ruta.

Un exemple sobre la planificació estratègica d’una ciutat intel·ligent el trobem en el cas de Cartagena (Espanya), en el qual totes les àrees de l’Ajuntament van participar en la seva elaboració per assegurar l’èxit del projecte.

Quins són els beneficis de definir uns objectius estratègics?

Millors pràctiques: L’anàlisi de la situació inicial i el benchmarking de tendències i experiències similars garanteixen l’adopció de les millors pràctiques.

Personalització: El pla estratègic permet adaptar-se a les necessitats i particularitats de la ciutat, potenciant així els seus aspectes diferencials.

Visió compartida: La redacció del pla afavoreix la visió compartida en el conjunt de l’Administració.

Definició eficaç: La correcta definició d’objectius és fonamental per identificar impactes creuats i guiar el projecte cap a la visió definida.

Quins són els factors d’èxit?

Participació: la participació de les àrees principals de l’Administració resulta crucial perquè el projecte sigui compartit i secundat no només a escala departamental sinó municipal.

Comunicació: un projecte d’smart city afecta la totalitat de l’Administració. D’aquesta manera, des del primer moment s’ha de comunicar els objectius del projecte a totes les àrees, així com convidar-los a compartir els seus comentaris, dubtes i inquietuds.

Implicació: un pla estratègic d’smart city es co-crea en conjunt amb l’Administració, de manera que ha d’existir implicació mútua per aconseguir espais de treball de qualitat, dins del termini i en la forma escaient, quan cada fase del projecte ho requereixi.

Expectatives: l’elaboració d’un pla inclou els consegüents objectius, accions i planificació. S’ha de gestionar correctament les expectatives dels agents implicats per assegurar que tots entenen l’abast final que s’aconseguirà.

Com a valoració final, és important destacar que la participació és clau, siguin empreses, governants o els mateixos ciutadans. Definir un pla i posar-ho en pràctica no és suficient, s’ha d’implicar a les persones i que cadascun assumeixi les seves responsabilitats. Estem parlant de la posada en marxa de diferents iniciatives en les quals hi ha uns terminis, uns costos i uns recursos implicats. És important que tot això sigui visible, així com tenir clares les expectatives i comunicar-les bé.

 

Rafael Menchero

rafael.menchero@nae.es

Saber-ne més:

Nae treballa amb operadors de telecomunicacions, grans empreses i administracions públiques per anticipar els reptes de creixement i transformació del mercat, millorant la seva estratègia de negoci i eficiència operativa. Amb seus a Espanya, Colòmbia, Mèxic i Costa Rica, l’equip de Nae està format per més de 350 professionals.