La teva carrera professional i el teu propòsit personal estan connectats

Tots tenim un motiu per existir. Les organitzacions han d’ajudar a les persones a descobrir el seu, però sense definir-lo, només acompanyant.

En essència, totes les persones busquem aprendre, aportar valor, fer un bon treball, créixer… i, per això, estem contínuament ocupades.

Tots els éssers humans busquem, de forma més o menys explícita, un significat al que fem i vivim.

Té sentit que una de les qüestions que més ens preocupa dins l’entorn laboral sigui la carrera professional. Volem tenir la seguretat que a l'empresa a la qual treballem puguem aprendre, tenir més impacte i assegurar el nostre futur, sent més ocupables per si un dia tenim la necessitat de canviar de companyia.

La forma amb què moltes organitzacions donen solució a aquesta necessitat és definint trajectòries professionals pautades que marquen exactament el camí de l’èxit. “Primer et formes en això, després fas un moviment lateral, del departament de Finances al d’Operacions, portes equip, et formes en lideratge, més tard canvies a Vendes, fas un MBA i pots ser fins i tot directora general”.

Tendim a pensar que aquestes trajectòries estàtiques ens donen tranquil·litat, però en realitat ens generen molta ansietat. Aquestes no neixen de les nostres necessitats, sinó del que les altres persones diuen que s’ha de fer per ser valuós en aquestes organitzacions. A més, deixen poc marge a la llibertat d’elecció i no s’adapten a les exigències canviants del negoci. 

Això ens porta a una constant preocupació perquè algú ens digui quin és el següent pas, en què m’he de formar per progressar, quin camí he de seguir, quin tren no puc perdre. I d’allí passem a una eterna insatisfacció perquè mai som nosaltres els que decidim sobre aquestes decisions personals. No acabem de connectar aquest camí amb les nostres necessitats reals, la nostra voluntat i el nostre ésser.

Tot el món té ikigai, que podria traduir-se com “un motiu per existir”. Algunes persones ja l’han descobert i d’altres el porten dins de forma inconscient. I aquest és el greu error que estem cometent a les organitzacions: s’ha de deixar marcar el camí dels altres i tornar aquest poder a les persones. Cadascú pot marcar el seu propi trajecte, decidint què necessita aprendre en cada moment i quin tipus de treball és el que millor li funciona per evolucionar. És molt millor deixar de matar la creativitat de les persones!

Ningú pot prendre millors decisions per a tu que tu mateix/a.

Des de fa dos anys, a Nae ens estem atrevint a fer les coses d’una altra manera, començant pel principi, ajudant a les persones a descobrir les seves passions, el seu propòsit, el seu ikigai. Tornant el poder de definir la trajectòria professional a cada individu perquè pugui decidir què necessita aprendre i quin treball exercir.